Comparació visual amb la producció pròpia

La meva producció artística recent s’ha desenvolupat a través d’un conjunt de projectes vinculats a la memòria, la violència i la presència del cos, entès com un lloc de significació de la fragilitat. Les meves obres Presències absents, absències presents (2020), Llits de carrer (2022), Via Sanguinis (2022), Monstrum Sanguinis (2022), Batecs compartits (2024) i Un llit, un cor (2024) dialoguen amb una sèrie de referents que he classificat a partir de tres eixos: temàtic, formal i de perspectiva. En aquest text presento una comparació crítica entre els meus referents i la meva producció, a través de l’anàlisi dels punts de convergència, divergència i influència.

Regina José Galindo utilitza el cos com a eina de denúncia política davant la violència institucional. A l’obra ¿Quién puede borrar las huellas?, el rastre de sang es transforma en empremta simbòlica de les víctimes.

Aquesta utilització simbòlica del rastre i de la sang connecta amb Via Sanguinis i Monstrum Sanguinis, dues videoperformances que parlen sobre la violència dels conflictes bèl·lics.

No obstant això, a diferència de Galindo, que exposa el dolor des del lloc de la víctima, jo represento la indiferència i gaudi del botxí, amb la qual cosa el centre d’atenció es desplaça cap a la deshumanització del perpetrador.

En aquests treballs ha estat també molt rellevant la influència d’Olivier de Sagazan, especialment amb treballs com Transfiguration (2001). L’ús que fa l’artista del fang i la pintura per representar la monstruositat i la deshumanització és un referent directe que m’ha ajudat a materialitzar Monstrum Sanguinis.

Per la seva banda, l’artista Ana Mendieta treballa , a través de les seves sèries de siluetes, el binomi presència-absència del cos com a empremta de l’efímer i la fragilitat d’aquest.

Aquests conceptes els vaig treballar també en projectes com  Presències absents, absències presents o Un llit, un cor a partir de l’ús dels objectes i la manera com es disposen en l’espai, donant més importància a la simbologia dels elements integrants de l’obra que a la pròpia representació del cos físic.

De la mateixa manera, Eulàlia Valldosera i Jana Sterbak treballen amb el cos com a lloc de vulnerabilitat i identitat. Han influït en la manera de formalitzar les meves dues obres abans esmentades a través del rastre de presència i absència i la simbologia dels objectes quotidians com el llit.

Ai Weiwei és un artista que ha utilitzat la instal·lació per donar llum i veu a la foscor de l’abús institucional amb obres com Law of de journey (2017).

La seva pràctica artística amb un rellevant caire polític està en la línia de varis dels meus treballs sobre els conflictes armats o el treball sobre la crisi dels refugiats que vaig realitzar a l’assignatura Escultura i Pràctiques Espacials on vaig construir un flotador de plàstic sobre el que es poden observar les empremtes de les mans d’una hipotètica persona ofegada al mar. Aquí es pot observar també la influència de l’artista Valeska Soares amb obres com les de la sèrie Sinners (1995).

Aquest darrera artista, juntament amb Duane Michals han influït també en la construcció de narratives visuals. A Presències absents, absències presents, la seqüencialitat d’imatges i la relació entre objectes i cos ens presenten una història sobre la pèrdua i el dol. Igual que Soares i Michals, estudio la capacitat evocadora de la imatge i la seva relació amb la temporalitat.

Rafael Lozano-Hemmer és l’artista el treball del qual m’ha ajudat a donar sentit tant a Batecs compartits com a Un llit, un cor,  amb obres com Almacén de corazonadas (2006). Lozano-Hemmer és un artista que treballa amb la biometria i les dades corporals per convertir-les en llum i moviment. Ell treballa amb grans espais i construeix discursos immersius. Jo, en canvi, busco una experiència més íntima i a una escala espacial més reduïda. 

Pablo Valbuena, amb obres com Augmented Sculpture (2006) o Quadratura (2010), m’ha servit per conceptualitzar la configuració tridimensional. Així, a Batecs compartits, el mapping es projecta sobre cubs poligonals amb forma de cor per plantejar un joc entre volum, llum i espai. 

 

Refik Anadol ha estat la llavor en la meva manera d’entendre les dades com a alguna cosa més que informació: com a matèria poètica dins la instal·lació. Les dades biomètriques es converteixen en imatge en moviment per configurar una instal·lació sensorial que pretén connectar amb l’espectador. Això ho podem observar en tant en obres de l’artista com Artificial Realities: Coral (2023) o al treball realitzat a TouchDesigner pel meu treball Batecs compatits on transformo les senyals rebudes d’un sensor de ritme cardíac en imatges orgàniques.

Tracey Emin m’ha ajudat a entendre el llit com a espai autobiogràfic i de vulnerabilitat, com es reflecteix a Llits de carrer i Un llit, un cor, on aquest objecte es resignifica com a lloc de fragilitat social i institucional. L’enfocament d’Emin a treballs com My bed (1999) parteix d’una experiència més subjectiva i instrospectiva. El meu treball, pel contrari, té un caire més social i polític.

De María Gimeno, amb treballs com Queridas Viejas (2014), comparteixo la seva mirada crítica i feminista enfocada en la meva voluntat de visibilitzar cossos i col·lectius silenciats per la violència estructural. De la mateixa manera, Núria Güell amb treballs com La Feria de las Flores (2015) comparteix amb mi la crítica a les estructures de poder i la voluntat d’implicar el públic en processos de reflexió. Güell mostra a l’espectador una realitat ignorada per la ciutadania amb una voluntat de subversió que és també present en la meva pràctica artística.

Per acabar, Paloma Blanco i Jorge Luís Marzo m’aporten el marc crític des del qual parteix la meva reflexió sobre la responsabilitat col·lectiva i el paper polític de l’art. Aquesta mirada transversal és constant en la meva pràctica, especialment en el tractament de temes com la guerra, el dol o l’exclusió social.

 

Bibilografia i referents

• Anadol, Refik (2023). Artificial Realities: Coral. Disponible a https://refikanadol.com/works/artificial-realities-coral/
• Blanco, Paloma (2001). Explorando el terreno. A: Blanco, P. et al. (eds.). Modos de hacer. Arte crítico, esfera pública y acción directa. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca (pp. 23-50)
• Castro Báez, Manuel (2022). Monstrum Sanguinis [videoperformance]. Disponible a https://www.youtube.com/watch?v=1cXIZHM_E8g
• Castro Báez, Manuel (2022). Via Sanguinis [videoperformance]. Disponible a https://www.youtube.com/watch?v=MR0F_wtFbEI
• Castro Báez, Manuel (2022). Llits de carrer [videoinstal·lació]. Disponible a https://www.youtube.com/watch?v=t-_YePmtnCc
• Castro, Lucia (2022). María Galindo: “Las mujeres de esta parte del mundo estamos en un proceso de sublevación”. Diario Femenino.  Disponible a https://www.anred.org/maria-galindo-las-mujeres-de-esta-parte-del-mundo-estamos-en-un-proceso-de-sublevacion/
• Diaz, Silvia (2018). La ley del viaje
  Color negro refugiado [Instal·lació]. HA!. Disponible a https://historia-arte.com/obras/the-law-of-the-journey
• Francia, Daviz (2014). Transfiguración. Cultura Inquieta. Disponible a https://culturainquieta.com/arte/pintura/transfiguracion/
• Fundación Cristina Masaveu Peterson (2025). La piel de los objetos (de la serie El ombligo del mundo, doc #3. Disponible a https://www.fundacioncristinamasaveu.com/portfolio/la-piel-de-los-objetos-de-la-serie-el-ombligo-del-mundo-doc-3/
• H. Riaño, Peio (2020). Tracey Emin y la cama deshecha. El País. Disponible a https://elpais.com/cultura/2020/03/29/babelia/1585499091_786122.html
• Hirsch, Thomas (2017). La medida de todas las cosas. Trailer-ruhr. Disponible a https://www.trailer-ruhr.de/mass-aller-dinge
• Instituto Cervantes Nápoles (2023). Queridas Viejas, performance di María Gimeno. Youtube. Disponible a https://www.youtube.com/watch?v=jYG9PLdCspk
• Lozano-Hemmer, Rafael (2006). Almacén de corazonadas [Instal·lació audivisual interactiva]. Disponible a https://www.lozano-hemmer.com/texts/bibliography/articles_pulse_room/03_laTempestad_A2.pdf
• Marzo, Jorge Luís (2007) Mitos y realidades de las experiencias creativas colectivas [en línia]. Disponible a: https://www.soymenos.net/
• Musée Magazine (2025). Artículo del día: Ana Mendieta. Musée Magazine. Disponible a https://museemagazine.com/features/2017/11/20/w413qtz3xpqjl0lc2yzm1aar30395l
• Palomeque, Marcos (2021). La propuesta artística de Rafael Lozano-Hemmer. Artes Visuales. Farolito. Disponible a https://farolito.me/entrevistas/artes-visuales/la-propuesta-artistica-de-rafael-lozano-hemmer/
• Soares, Valeska (1995). Us [Cera d’abella i fusta]. Disponible a https://frieze.com/article/my-influences-valeska-soares
• Sterbak, Jana (1987). Attitudes [Instal·lació]. Disponible a https://www.pinterest.es/pin/403212972867790105/
• Valbuena, Pablo (2006). Augmented Sculpture. Disponible a http://www.pablovalbuena.com/augmented/
• Valbuena, Pablo (2010). Quadratura. Matadero Madrid. Disponible a http://www.pablovalbuena.com/quadratura/
• Valldosera, Eulàlia (1994). Mujer-botella [Fotografia]. Disponible a https://eulaliavalldosera.com/agua-luz-y-sombras-proyectos-realizados-desde-1990/cuerpos-fotos-y-acciones/quemaduras-apariencias-still-life-1991-99/
• Weiwei, Ai (2017). Law of de journey [Instal·lació]. Disponible a https://jaquealarte.com/ai-weiwei-los-refugiados-gigante-instalacion-marketing-del-oprimido/