Text explicatiu del mapa conceptual

El mapa conceptual de Cossos silenciats presenta el projecte com un sistema relacional en què el cos, la memòria i la tecnologia s’articulen per donar forma a una instal·lació artística immersiva, crítica i participativa.

Al centre del mapa se situa el propi projecte, concebut com una video-instal·lació interactiva que investiga els processos de deshumanització de les víctimes dels conflictes bèl·lics. A partir d’aquest nucli central, el mapa s’estructura en tres grans eixos conceptuals interconnectats.

El primer eix és el cos, entès com a territori polític i emocional. Aquesta idea es materialitza a través de la figura del maniquí infantil, que simbolitza la despersonalització, l’anonimat i la pèrdua d’identitat imposats per la guerra. El maniquí es presenta com un cos buit, desproveït de trets individuals, però alhora com un suport potencial de memòria i significació.

El segon eix correspon a la memòria i la responsabilitat col·lectiva, i es concreta mitjançant la incorporació de testimonis reals de persones afectades pel conflicte armat. Aquests materials es projecten sobre la superfície dels maniquins, transformant-los en portadors de veu i presència, i trencant així l’anonimat al qual les víctimes són sovint relegades.

El tercer eix és el de la tecnologia i la interactivitat, representat per l’ús de sensors biomètrics, especialment el ritme cardíac. A través d’aquests dispositius, la instal·lació respon a la presència del públic, activant o modificant els elements visuals i sonors en funció de la seva participació. D’aquesta manera, l’espectador deixa de ser un observador passiu per convertir-se en coautor momentani de l’obra.

El mapa conceptual identifica també els diferents agents implicats en el projecte. D’una banda, les entitats col·laboradores, que contribueixen mitjançant la cessió d’espais expositius i la facilitació de testimonis reals. De l’altra, els col·laboradors tècnics, que fan possible la materialització sonora, visual i interactiva de la instal·lació. Finalment, el públic ocupa un lloc central com a participant actiu de l’experiència.

Tots aquests elements conflueixen en dues dimensions fonamentals: la dimensió social, vinculada a la conscienciació, el debat i la reflexió col·lectiva, i la dimensió artística, entesa com un procés obert d’investigació i experimentació. El mapa culmina en l’objectiu final del projecte: visibilitzar les víctimes silenciades, denunciar la brutalitat de la guerra i activar una mirada crítica i empàtica en l’espectador.

En conjunt, el mapa conceptual mostra Cossos silenciats no com una obra tancada, sinó com un dispositiu viu, relacional i en constant evolució, on art, memòria i participació s’entrellacen per generar consciència i responsabilitat col·lectiva.